Una casa inusual construïda a Nova York. Els arquitectes han connectat dos antics edificis tradicionals a la zona del Soho amb una estructura moderna trencada. La façana de vidre s'assembla a una cascada amb els seus plans asimètrics que cauen en diferents angles. El mateix principi s'aplica en el disseny dels apartaments d'aquesta casa. Destaquen els materials de l'interior: parets de vidre, metall i fusta fetes de fusta contraxapada de roure reciclat de color marró-negre, tan estranyament trencada com la façana, semblant a les roques naturals. Per no fer malbé la impressió de naturalitat natural, hi ha un mínim de mobles a la casa, està entapissat amb pell natural, fins a la superfície de la taula de cafè.
La quantitat de decoracions també és mínima: no hi ha pintures ni collages a les parets, només unes poques escultures de fusta estilitzades. Però a l'apartament hi ha molta llum procedent de grans finestres inclinades. Els sostres de color gris clar no estan carregats d'aranya: tota la il·luminació està integrada. Integrat als sostres i sistema invisible de split "intel·ligent". L'apartament té un mínim de portes: només a la cuina, habitacions higièniques i al dormitori.
Les enormes portes corredisses de vidre transparent no interfereixen amb les estructures de fusta, sinó que emfatitzen la seva unitat en diferents habitacions. Només la porta del vàter està feta de vidre esmerilat.
A la cuina i al bany, sembla que els dissenyadors es veuen obligats a allunyar-se de la fusta al plàstic modern i la rajola amb disgust, però, una paret continua sent de fusta. L'enorme llar de foc està tancada en una paret sòlida de granit gris fosc, gairebé negre. Per alguna raó, aquí els dissenyadors van deixar el principi de les superfícies trencades, encara que en pedra semblaria natural. La impressió de la zona de la llar de foc es veu afectada per una tauleta de cafè marró clar sense pretensions i una butaca de plàstic de forma estàndard. Però l'enorme cendrer cromat és original.
