Una ullada a aquesta casa és impressionant, s'assembla a l'ala d'un avió o a una nau alienígena planant sobre un abisme. Les estructures metàl·liques complexes només subratllen la fragilitat i l'aire lliure d'una casa de vidre.
Casa de vidre: oberta al sol ia la brisa del mar
En el projecte, la idea de la penetració del paisatge circumdant als interiors s'implementa al cent per cent. La parcel·la sota la casa és molt complexa pel que fa a les seves característiques, però, precisament, va permetre implementar aquest projecte. Envoltat de veïns, i no al bosc verge, als propietaris els costaria sentir-se còmodes. Les parets de vidre de les façanes no deixen espai per a la intimitat.
La casa és més del 85 per cent de vidre, amb l'excepció d'un sostre de formigó, sostres entre sòls i estructures de suport metàl·liques.
A la planta baixa hi ha una sala d'estar, cuina i menjador. Les finestres corredisses franceses permeten desdibuixar la línia entre l'interior i la zona d'estar al costat de la piscina amb el bon temps, sobretot perquè es pot admirar la costa oceànica directament des del menjador.
Una terrassa enorme davant de la casa penja sobre l'avenc. A la terrassa hi ha dues piscines de la mateixa forma, entre elles s'hi traça un camí, i a l'extrem hi ha un lloc per a la contemplació. Una piscina és molt poc profunda, revestida de lloses de pedra, una zona d'esbarjo s'aixeca per sobre, el paper de dosser el fa el sostre que sobresurt del segon pis.
La segona piscina també té el seu propi gust, visualment no té un costat, un tobogan addicional, per on flueix l'aigua de la piscina, es troba per sota del nivell de l'aigua.
A la segona planta hi ha els dormitoris, des dels quals s'accedeix a les terrasses. El mobiliari de la casa és un conjunt d'obres de disseny i objectes d'estil modern. Es dóna preferència a les línies rectes i el color blanc, que es dilueix amb accents de colors brillants.
